«Consoleu, consoleu al meu poble…
El nostre Carisma
Un carisma és un do de Déu a l’Església per al món. Una forma que a través de les persones que ho reben, té Déu de regalar-se a si mateix, mitjançant alguna de les seves facetes divines. El carisma que va rebre Maria Rosa Molas i la seva Família és el de consolar.
«Consoleu, consoleu al meu poble, diu el Senyor» (Is 40, 1)
María Rosa experimenta en si mateixa les proves i avatars de la vida, en una dinàmica de desolació – consolació. La seva època va ser dura: guerres, fam, injustícies, persecucions, soletat, marginació… En la seva història personal hi ha dolor i confusió: la negativa del seu pare al fet que sigui religiosa, la mort de la seva mare, la persecució política als franciscans, que li orienten en el seu desitg de seguir a Jesús… En el sofriment, la incertesa, el dubte… Déu se l manifiesta com el «Déu de tota consolació» (2 Cor 1, 3). El desconsol humà obri el seu cor a la dimensió consoladora de Déu: «com una mare consola al seu nen així os consolaré Jo» (Is 66, 13-15).
Consolar és parlar al cor de la persona.
Consolar és parlar al cor de la persona. Consolar és molt més que alleujar les penes. El consol més gran és la certesa de l’amor infinit que Déu ens té, un amor que penetra el més profund del nostre ésser… Davant aquesta veritat, tantes coses que ens ocupen i preocupen son petiteses.
En la seva profunda vivència i contemplació del significat de la creu de Crist, es troba la clau del carisma que l’Esperit li inforn. Per això, exclama: «En el Calvari als peus de la creu es troba tot consol i alleujament». En Crist, crucificat i ressuscitat, es condensa el misteri de la consolació divina. Morir en la creu i vèncer a la mort per amor és la màxima expressió d’amor… Centralitat evangèlica de la vida d Maria Rosa, que apareix també en la benaurança de Mt 5,5, «feliços els que ploren perquè ells seran consolats», i en les paraules de Jesús, «veniu a mi tots els que esteu fatigats i sobrecarregats, i jo us donaré descans» (Mt 11, 28).
Santa Mª Rosa Molas
«Todo para gloria de Dios, y bien de los hermanos…»
Consoleu, consoleu el meu poble,
diu el Senyor» (Is 40, 1)
«Jo sóc el teu Consolador» (Is 51, 12)… Maria Rosa, il·luminada per l’experiència de Crist Consolador, «manantial i model de tota caritat i consol», segueix els passos del seu Senyor i converteix la seva vida en pont que porti el Déu Consolació… «guanyar els seus cors per a Crist». Posa tota la seva vida al servei de la missió: «Vull sacrificar la meva vida per amor al malalt i desvalgut».
«Cerquem el carisma propi de Maríia Rosa Molas? El trobem ahí. No només per donar alguna cosa, sinó per a donar-se a sí mateix en el amor, i només així pot donar als altres el do preciós d’un complert lliurament en la misericòrida i en el consol a qui el cerca o a qui, encara sense saber-lo, el necesita,» (Pau VI, Homilia de la Beatificació, 11- 12- 1977)